L'accentuació en català segueix les següents normes:
- Les paraules monosíl·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'
accent diacrític - aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que
es pronuncien diferent -).
- S'accentuen les paraules
agudes (la
síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in.
- S'accentuen les paraules
planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que NO acaben en cap de les terminacions anteriors.
- S'accentuen totes les paraules
esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima).
- S'accentuen tots els
adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua.
- Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o
obert (`) i l'agut o
tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la
vocal és oberta o tancada.
Aquestes són les paraules monosíl·labes més comunes que s’accentuen (diacrític):
· déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
· dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
· és (verb ésser o ser); es (pronom)
· mà (part del cos); ma(possessiu)
· més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
· món (univers), rodamón; mon (possessiu)
· nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
· ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
· pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
· què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
· sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
· sí (afirmació); si (conjunció)
· sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
· són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
· té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
· ús (acció d'usar); us (pronom feble)
· véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
Accentua les paraules que ho necessitin.
1. No corris tant amb el cotxe, que venen els guardies.
2. Jo soc de Reus. I tu? –Jo de la Vall d’Aran.
3. Pensaveu que es faria net el terra? –No sabeu pas com costara!
4. Us ho explicare tot amb pels i senyals.
5. Amb en Marius traduiem de l’angles al catala.
6. La Nuria fa un programa de radio molt bo.
7. Si escoltessiu atentament ho entendrieu facilment.
8. Es una fabrica textil que ha fet fallida.
9. Les circumstancies socio-economiques han permes arribar a un acord efectiu de reduccio de missils d’abast curt i mitja entre els dues superpotencies.
10. Te dues dioptries a cada ull. Haura de portar ulleres.
11. En aquesta esglesia, s’hi respira una atmosfera de pau immensa.
12. A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpiades.
13. La dona que viu al cinquepis em dona cada dia un entrepa de pate i un te per berenar.